Jacobus de Voragine, Vitae Sanctorum. ms. 713 de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona (BUB).

Màster de Cultures Medievals. Assignatura Codicologia de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Curs: 2013 , Directora: Gemma AvenozaEstudi codicològic del manuscrit 173: Flos Sanctorum en Catala [Manuscrit], https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInstitution&query=any,contains,b2101265*El manuscrit 713 té com a títol Vitae Sanctorum en català, i pertany a Fra Jacobus de Voragine, d'acord amb el catàleg de sala1 de Francisco Miquel Rosell. En aquest mateix catàleg s’indica que la penúltima signatura (J. 491) remetria aquest exemplar a la Biblioteca del convent de Sant Josep, Carmelitans Descalços, de Barcelona. Josefina Mateu Ibars a Los manuscritos de los siglos X a XIV de la Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona, remet a la mateixa procedència. Els Carmelitans són un orde amb origen en un grup d’ermitans establerts a mitjan del segle XIII al mont Carmel. La regla fou redactada cap a 1209 per Albert Avogardo, patriarca llatí de Jerusalem, i confirmada per Honori III el 1226. Prenent l’exemple del profeta Elies, qui va viure al mont Carmel, duien una vida estrictament eremítica, de gran austeritat i contemplativa. El 1562, a partir de la reforma impulsada per Teresa d’Àvila i Juan de la Cruz, l’orde es va dividir en els carmelitans descalços i els carmelitans calçats, que van mantenir l’antiga observança. El convent barceloní dels Carmelitans Descalços sota protecció i títol de Sant Josep es va fundar el 25 de gener de 1586 a la Rambla, però no va ser fins al 3 d’octubre de 1593 que va es va traslladar al temple definitiu. Aquest convent ocupava bona part de l’àrea actual del mercat de Sant Josep, més conegut amb el nom de Boqueria. El convent es va cremar el 25 de juliol de 1835 i poc després va haver de ser enderrocat. És difícil de determinar com va arribar aquest exemplar a la BUB. La pèrdua, destrucció o dispersió de les biblioteques eclesiàstiques va ser una conseqüència directa de les desamortitzacions que va patir Espanya al segle XIX. La desamortització, que no va ser homogènia a tot el territori espanyol, tenia com a finalitat desvincular les terres o les possessions, que no podien ser ni venudes ni alienades, dels seus posseïdors mitjançant un seguit de disposicions legislatives. Tot i que les desamortitzacions també van afectar els municipis i la noblesa, l'Esglèsia es va veure notablement més afectada per la gran quantitat de béns que havia aconseguit acumular al llarg de la història..

La inclusió educativa en la formació inicial del professorat en competència digital docent: Disseny i desenvolupament d'un instrument d'avaluació d'aplicacions mòbils per a la intervenció educativa amb persones autistes

Davant del repte de garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat, les tecnologies digitals (TD) ofereixen una nova manera de promoure oportunitats d’aprenentatge personalitzades a tots els estudiants, independentment de les seves capacitats i característiques. En les persones autistes, l’ús educatiu de les TD resulta una estratègia efectiva per abordar les dues principals àrees d’intervenció educativa (sociocomunicativa i comportament). Per aquesta raó, hi ha una gran quantitat de recursos educatius digitals, especialment aplicacions mòbils (APPS), disponibles en catàlegs i repositoris digitals. Davant l’àmplia oferta, els docents han de valorar els recursos amb una mirada crítica per triar els que actuïn com a facilitadors de l’aprenentatge, és a dir, que s’adeqüin a les necessitats educatives de cada persona i a les de la intervenció educativa. Per a tot això, cal que els docents desenvolupin la seva competència digital docent (CDD) i que, a més, disposin d’uns criteris de selecció i avaluació clars que els permetin fonamentar l’elecció dels recursos educatius digitals. Per contribuir a resoldre aquesta situació des de la investigació educativa, es plantegen dos objectius generals emmarcats en el context de la formació inicial docent en CDD i l’atenció educativa de les persones autistes mitjançant l’ús de les TD. El primer objectiu se centra a definir una estratègia de formació inicial del professorat en CDD que incorpori l’ús de les TD per a la inclusió educativa. Amb el segon objectiu es busca crear un instrument d’avaluació d’APPS per a la intervenció educativa amb persones autistes. Com a mètode, s’ha utilitzat la investigació basada en el disseny educatiu (Educational Design Research, EDR), implementada amb quatre iteracions. Al llarg del procés s’ha comptat amb la participació d’experts de diferents perfils, i amb la de docents en formació inicial i en exercici. La recollida de dades s’ha dut a terme mitjançant l’aplicació de diferents tècniques: l’anàlisi documental (revisió narrativa i revisió sistemàtica), l’observació participant, el judici d’experts mitjançant el mètode Delphi i l’enquesta. El tractament de les dades s’ha fet utilitzant tècniques qualitatives i quantitatives. Els principals resultats es presenten en dues propostes i recomanacions finals, en línia amb els propòsitsFrente al reto de garantizar una educación inclusiva, equitativa y de calidad, las tecnologías digitales (TD) ofrecen una nueva forma de promover oportunidades de aprendizaje personalizadas a todos los estudiantes, independientemente de sus capacidades y características. En el caso de las personas autistas, el uso educativo de las TD resulta una estrategia efectiva para abordar las dos principales áreas de intervención educativa (sociocomunicativa y comportamiento). Por esta razón, existe una gran cantidad de recursos educativos digitales, especialmente aplicaciones móviles (APPS), disponibles en catálogos y repositorios digitales. Ante la amplia oferta, los docentes deben valorar los recursos con una mirada crítica para elegir aquellos que actúen como facilitadores del aprendizaje, es decir que se adecúen a las necesidades educativas de cada persona y a las de la intervención educativa. Para todo ello, es necesario que los docentes desarrollen su competencia digital docente (CDD) y que además dispongan de unos criterios de selección y evaluación claros que les permita fundamentar la elección de los recursos educativos digitales. Para contribuir desde la investigación educativa a resolver esta situación, se plantean dos objetivos generales enmarcados en el contexto de la formación inicial docente en CDD y la atención educativa de las personas autistas mediante el uso de las TD. El primer objetivo se centra en definir una estrategia de formación inicial del profesorado en CDD que incorpore el uso de las TD para la inclusión educativa. Con el segundo objetivo se busca crear un instrumento de evaluación de APPS para la intervención educativa con personas autistas. Como método, se ha utilizado la investigación basada en el diseño educativo (Educational Design Research, EDR), implementada a través de cuatro iteraciones. A lo largo del proceso se ha contado con la participación de expertos de diferentes perfiles, y con la de docentes en formación inicial y en ejercicio. La recogida de datos se ha desarrollado mediante la aplicación de diferentes técnicas: el análisis documental (revisión narrativa y revisión sistemática), la observación participante, el juicio de expertos mediante el método Delphi y la encuesta. El tratamiento de los datos se ha realizado utilizando técnicas cualitativas y cuantitativas. Los prIn the context of the challenges of guaranteeing an inclusive, equal and quality education, digital technologies (DT) offer a new way of developing learning opportunities that are personalised for all students, regardless of their abilities and characteristics. In the case of autistic people, the educational use of DT is an effective strategy for approaching the two principal areas of educational intervention (socio-communication and behaviour). Hence the large quantity of digital educational resources, especially mobile applications (APPS), available from digital catalogues and repositories. Given the range of available resources, teachers need to evaluate them critically in order to choose those that will best facilitate learning, that is, those that are suitable for the educational needs of each person and to the educational intervention. Consequently, teachers need to develop their teacher digital competence (TDC) and to have clear selection and evaluation criteria that enable them to choose digital educational resources effectively. The present study aims to contribute to this situation from the field of educational research. To do so, the study sets out two general objectives framed in the context of initial teacher training in TDC and the educational attention given to autistic people by means of DT. The first objective is to define a strategy for the initial teacher training in TDC that incorporates the use of DT for educational inclusion. The second objective aims to create an instrument that can evaluate APPS in terms of their relevance to educational interventions with autistic people. The study’s methodology is Educational Design Research (EDR) implemented in four iterations. All stages of the process have involved experts from different areas and teachers who are either in initial training or already practising. Data have been collected using different techniques: surveys, documentary analysis (narrative review and systematic review), participatory observation, and expert opinions using the Delphi method. The data were processed using qualitative and quantitative techniques. In line with the aims of the research, the principal results are presented in two proposals and final recommendations: (1) a set of directives and didactic examples on how to work on TDC in initial teacher training from

Sant Esteve i sant Joan Apòstol i Evangelista: stemma de vuit Flos sanctorum catalans

Treballs Finals del Màster de Cultures Medievals, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutora: Lourdes SorianoAl contrari de la tradició castellana del FS a què diversos autors, entre ells Fernando Baños o José Aragüés, han dedicats estudis, la tradició manuscrita catalana del FS no compta amb cap estudi rellevant. Tanmateix, aquest treball inèdit intentarà reconstruir la filiació textual de vuit dels testimonis del FS conservats, que quedarà supeditada a estudis posteriors que, o bé confirmin les hipòtesis que es plantejaran, o bé les invalidin

Brain structural covariance networks in obsessive-compulsive disorder: a graph analysis from the ENIGMA Consortium

Brain structural covariance networks reflect covariation in morphology of different brain areas and are thought to reflect common trajectories in brain development and maturation. Large-scale investigation of structural covariance networks in obsessive-compulsive disorder (OCD) may provide clues to the pathophysiology of this neurodevelopmental disorder. Using T1-weighted MRI scans acquired from 1616 individuals with OCD and 1463 healthy controls across 37 datasets participating in the ENIGMA-OCD Working Group, we calculated intra-individual brain structural covariance networks (using the bilaterally-averaged values of 33 cortical surface areas, 33 cortical thickness values, and six subcortical volumes), in which edge weights were proportional to the similarity between two brain morphological features in terms of deviation from healthy controls (i.e. z-score transformed). Global networks were characterized using measures of network segregation (clustering and modularity), network integration (global efficiency), and their balance (small-worldness), and their community membership was assessed. Hub profiling of regional networks was undertaken using measures of betweenness, closeness, and eigenvector centrality. Individually calculated network measures were integrated across the 37 datasets using a meta-analytical approach. These network measures were summated across the network density range of K = 0.10-0.25 per participant, and were integrated across the 37 datasets using a meta-analytical approach. Compared with healthy controls, at a global level, the structural covariance networks of OCD showed lower clustering (P < 0.0001), lower modularity (P < 0.0001), and lower small-worldness (P = 0.017). Detection of community membership emphasized lower network segregation in OCD compared to healthy controls. At the regional level, there were lower (rank-transformed) centrality values in OCD for volume of caudate nucleus and thalamus, and surface area of paracentral cortex, indicative of altered distribution of brain hubs. Centrality of cingulate and orbito-frontal as well as other brain areas was associated with OCD illness duration, suggesting greater involvement of these brain areas with illness chronicity. In summary, the findings of this study, the largest brain structural covariance study of OCD to date, point to a less segregated organization of structural covariance networks in OCD, and reorganization of brain hubs. The segregation findings suggest a possible signature of altered brain morphometry in OCD, while the hub findings point to OCD-related alterations in trajectories of brain development and maturation, particularly in cingulate and orbitofrontal regions

Marine biotoxins in the Catalan littoral: could biosensors be integrated into monitoring programmes?

Aquest article descriu els sensors enzimàtics i immunosensors electroquímics que s'han desenvolupat als nostres grups per a la detecció de la biotoxina marina àcid okadaic (OA), i discuteix la possibilitat d'integrar-los en programes de seguiment. Els sensors enzimàtics per a OA que es presenten es basen en la inhibició de la proteïna fosfatasa (PP2A) per aquesta toxina i la mesura electroquímica de l'activitat enzimàtica mitjançant l'ús de substrats enzimàtics apropiats, electroquímicament actius després de la seva desfosforació per l'enzim. Els immunosensors electroquímics descrits en aquest article es basen en un enzimoimmunoassaig sobre fase sòlida competitiu indirecte (ciELISA), amb fosfatasa alcalina (ALP) o peroxidasa (HRP) com a marcatges, i un sistema de reciclatge enzimàtic amb diaforasa (DI). Els biosensors presentats aquí s'han aplicat a l'anàlisi de dinoflagel·lats, musclos i ostres. Les validacions preliminars amb assaigs colorimètrics i LC-MS/MS han demostrat la possibilitat d'utilitzar les bioeines desenvolupades per al cribratge preliminar de biotoxines marines en mostres de camp o de cultiu, que ofereixen informació complementària a la cromatografia. En conclusió, tot i que encara cal optimitzar alguns paràmetres experimentals, la integració dels biosensors a programes de seguiment és viable i podria proporcionar avantatges respecte a altres tècniques analítiques pel que fa al temps d'anàlisi, la simplicitat, la selectivitat, la sensibilitat, el fet de poder ser d'un sol ús i l'efectivitat de cost.This article describes the electrochemical enzyme sensors and immunosensors that have been developed by our groups for the detection of marine biotoxin okadaic acid (OA), and discusses the possibility of integrating them into monitoring programmes. The enzyme sensors for OA reported herein are based on the inhibition of immobilised protein phosphatase 2A (PP2A) by this toxin and the electrochemical measurement of the enzyme activity through the use of appropriate enzyme substrates, which are electrochemically active after dephosphorylation by the enzyme. The electrochemical immunosensors described in this article are based on a competitive indirect Enzyme- Linked ImmunoSorbent Assay (ciELISA), using alkaline phosphatase (ALP) or horseradish peroxidase (HRP) as labels, and an enzymatic recycling system with diaphorase (DI). The biosensors presented herein have been applied to the analysis of dinoflagellates, mussels and oysters. Preliminary validations with colorimetric assays and LC-MS/MS have demonstrated the possibility of using the developed biotools for the preliminary screening of marine biotoxins in field or cultured samples, offering complementary information to chromatography. In conclusion, although optimisation of some experimental parameters is still required, the integration of biosensors into monitoring programmes is viable and may provide advantages over other analytical techniques in terms of analysis time, simplicity, selectivity, sensitivity, disposability of electrodes and cost effectiveness

El papel de las tecnologías digitales en la intervención educativa de niños con trastorno del espectro autista.

Este trabajo es el diseño de la investigación de una tesis doctoral cuyo objetivo general es elaborar un instrumento para la evaluación de aplicaciones móviles que promuevan la intervención educativa en niños con Trastorno del Espectro Autista (en adelante TEA). Dicho instrumento está pensado para evaluar aplicaciones móviles educativas que pueden resultar pertinentes en la intervención educativa con las personas con TEA. Actualmente nos situamos, según el modelo de investigación enfocado al diseño educativo (Educational Design Research, EDR), en la primera fase de la investigación (investigación preliminar). Hasta el momento, se ha definido el problema e iniciado, en primer lugar, la revisión de la literatura especializada y, en segundo lugar, el procedimiento de definición del método. Es por esto que, en este artículo, presentamos los contenidos clave de la fundamentación teórica en la que se está trabajando actualmente, el planteamiento de la investigación y una propuesta de definición del método

Neural response to the observable self in social anxiety disorder

Background: Distorted images of the observable self are considered crucial in the development and maintenance of social anxiety. We generated an experimental situation in which participants viewed themselves from an observer's perspective when exposed to scrutiny and evaluation by others. Method: Twenty patients with social anxiety disorder (SAD) and 20 control subjects were assessed using functional magnetic resonance imaging (fMRI) during the public exposure of pre-recorded videos in which they were each shown performing a verbal task. The examiners acted as the audience in the experiment and rated performance. Whole-brain functional maps were computed using Statistical Parametric Mapping. Results: Robust activation was observed in regions related to self-face recognition, emotional response and general arousal in both study groups. Patients showed significantly greater activation only in the primary visual cortex. By contrast, they showed significant deactivation or smaller activation in dorsal frontoparietal and anterior cingulate cortices relevant to the cognitive control of negative emotion. Task-related anxiety ratings revealed a pattern of negative correlation with activation in this frontoparietal/cingulate network. Importantly, the relationship between social anxiety scores and neural response showed an inverted-U function with positive correlations in the lower score range and negative correlations in the higher range. Conclusions: Our findings suggest that exposure to scrutiny and evaluation in SAD may be associated with changes in cortical systems mediating the cognitive components of anxiety. Disorder severity seems to be relevant in shaping the neural response pattern, which is distinctively characterized by a reduced cortical response in the most severe cases

Relevance of onychodystrophy in patients with chronic venous disease

Objetivo: El propósito fue evaluar la relación entre onicodistrofia y la alteración venosa crónica. Material y métodos: Se realizó un estudio observacional y transversal con 83 pacientes entre 40 y 84 años afectados de alteración venosa crónica, en un grado clínico de C0 a C6 en la escala CEAP. La valoración ungueal se llevó a cabo mediante iconografía y onicoscopia. Resultados: Las mujeres padecen más onicodistrofia que los hombres. Ambas extremidades inferiores presentan igual afectación onicodistrófica. El primer dedo tiene mayor afectación onicodistrófica que el tercero, cuarto y quinto. En la extremidad inferior izquierda, el quinto dedo tiene mayor afectación que el segundo y cuarto. Para la extremidad inferior derecha, el primer dedo tiene mayor afectación que el tercero, cuarto y quinto. Existe una asociación positiva entre la onicodistrofia en los pies y la enfermedad venosa crónica. Conclusiones: La onicodistrofia se observa mayoritariamente entre las mujeres, afecta a ambas extremidades por igual, el primer y el quinto dedo suelen ser los más afectados, su prevalencia aumenta cuanto mayor es el grado de patología venosa crónica.Peer ReviewedPostprint (published version

Lower Locus Coeruleus MRI intensity in patients with late-life major depression

Background: The locus coeruleus (LC) is the major noradrenergic source in the central nervous system. Structural alterations in the LC contribute to the pathophysiology of different neuropsychiatric disorders, which may increase to a variable extent the likelihood of developing neurodegenerative conditions. The characterization of such alterations may therefore help to predict progression to neurodegenerative disorders. Despite the LC cannot be visualized with conventional magnetic resonance imaging (MRI), specific MRI sequences have been developed to infer its structural integrity. Methods: We quantified LC signal Contrast Ratios (LCCRs) in late-life major depressive disorder (MDD) (n = 37, 9 with comorbid aMCI), amnestic Mild Cognitive Impairment (aMCI) (n = 21, without comorbid MDD), and healthy controls (HCs) (n = 31), and also assessed the putative modulatory effects of comorbidities and other clinical variables. Results: LCCRs were lower in MDD compared to aMCI and HCs. While no effects of aMCI comorbidity were observed, lower LCCRs were specifically observed in patients taking serotonin/norepinephrine reuptake inhibitors (SNRIs). Conclusion: Our results do not support the hypothesis that lower LCCRs characterize the different clinical groups that may eventually develop a neurodegenerative disorder. Conversely, our results were specifically observed in patients with late-life MDD taking SNRIs. Further research with larger samples is warranted to ascertain whether medication or particular clinical features of patients taking SNRIs are associated with changes in LC neurons

Brain structural covariance networks in obsessive-compulsive disorder: a graph analysis from the ENIGMA Consortium.

Brain structural covariance networks reflect covariation in morphology of different brain areas and are thought to reflect common trajectories in brain development and maturation. Large-scale investigation of structural covariance networks in obsessive-compulsive disorder (OCD) may provide clues to the pathophysiology of this neurodevelopmental disorder. Using T1-weighted MRI scans acquired from 1616 individuals with OCD and 1463 healthy controls across 37 datasets participating in the ENIGMA-OCD Working Group, we calculated intra-individual brain structural covariance networks (using the bilaterally-averaged values of 33 cortical surface areas, 33 cortical thickness values, and six subcortical volumes), in which edge weights were proportional to the similarity between two brain morphological features in terms of deviation from healthy controls (i.e. z-score transformed). Global networks were characterized using measures of network segregation (clustering and modularity), network integration (global efficiency), and their balance (small-worldness), and their community membership was assessed. Hub profiling of regional networks was undertaken using measures of betweenness, closeness, and eigenvector centrality. Individually calculated network measures were integrated across the 37 datasets using a meta-analytical approach. These network measures were summated across the network density range of K = 0.10-0.25 per participant, and were integrated across the 37 datasets using a meta-analytical approach. Compared with healthy controls, at a global level, the structural covariance networks of OCD showed lower clustering (P &lt; 0.0001), lower modularity (P &lt; 0.0001), and lower small-worldness (P = 0.017). Detection of community membership emphasized lower network segregation in OCD compared to healthy controls. At the regional level, there were lower (rank-transformed) centrality values in OCD for volume of caudate nucleus and thalamus, and surface area of paracentral cortex, indicative of altered distribution of brain hubs. Centrality of cingulate and orbito-frontal as well as other brain areas was associated with OCD illness duration, suggesting greater involvement of these brain areas with illness chronicity. In summary, the findings of this study, the largest brain structural covariance study of OCD to date, point to a less segregated organization of structural covariance networks in OCD, and reorganization of brain hubs. The segregation findings suggest a possible signature of altered brain morphometry in OCD, while the hub findings point to OCD-related alterations in trajectories of brain development and maturation, particularly in cingulate and orbitofrontal regions